jo pensava que seria l'ultima vegada en ficar una entrada.
Aquest blog el vaig crear per a sincerarme, per a traure les paraules que els meus llabis no tenien el valor a dir pero que els meus dits estaben desitjosos d'escriure.
Finalment vaig començar deixant llibertat als meus dits per a que ficaran tot el que pasava pel meu cap. Fa 15 dies eixa llibertat li la vaig donar las meus llabis i per aixó me qüestione si realment em fa falta aquest blog, segurament si, sempre hi han coses a dir, bones, roïnes, complicades, difils, facils...pero sempre hi ha que parlar, la veritat per davant.
Ara em quede un estiu molt llarg per a reconstruir pensaments, per a endevinar,disfrutar,sentir,viure,creixer i compensar
Fins una altra vegada
4 comentaris:
maria!!, oye q no t rayes tanto x eso la vida son 2 dias y ay q disfrutarlas; yo qiero ver a la maria d siempre con sus ironias q son muy wenas, vale? y st veranito a pasarlo xaxi!! xau wapa bsts!
x cierto soi PAZ!! y ya tngo mvl dpues de lo dl robo, mi numero: 652534995.
xa xa María weno no se que decirte asi que seré breve : xauu!
festaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa!!
sisisiiii maria, festa!
Publica un comentari a l'entrada