Eixes mirades que cambiarien la teua ánima

Perque realmente pensave que eras ella tan atenta,tan dolça, tan inimitable. Pasaven els dies i jo m'enfonsava cada vegada mes en aquella estupida idea que pretenia captar la teua imaginació.
Aquella apreciació de la realitat va crear en mi aquell mon que sempre m'havia somiat.

Com totes les nits aquell fum a les dotze inundava tota aquella habitació ara deserta per aquell trasllat de mobiliari i de sentiments.
El fet de que estigueres tan dins i tan fora alhora feia que les nostres animes no trobaren aquell punt de partida que necesitaven per a tornar a ser el que algun dia van ser o tal volta el que algun dia van voler ser.

Mes lluny o mes a prop, em donava igual, només necesitava que em miraras cinc segons al dia, només cinc segons d'eternitat per a nomes un sol dia.

Despres de totes le errades en la vida que mai he comes amb tu, trobe aquell osasis que qualsevol persona desitjaria trobar en un desert mes calid que el que tu i jo mai vam sentir.
Nosaltres dos voliem mes aquell fred gelat que feia mal als dents, voliem aquella sensació d'impotendia quan el vent fred toca la teua cara sense que tu pugues fer res.
Torpement intentava eixir d'aquell trágic enfonament que fa ja un any tormentava dia i nit, i nit i dia a aquella mirada.

Tot continuava igual, de la mateixa forma en que es des-fa un gel quan es trau del congelador.

I d'aquesta forma va arrivar el dia en el que l'"arcoiris" aconseguia a poc a poc trobar aquella sensació que un dia va fer que tornara a somriure i m'oblidara d'aquella tormenta de fang.Pero tot s'acaba i el que un dia va ser lluminositat ara es convertia en una barreja entre pols i plors que va acabar en una confesió d'arrepentiment.

Aquella, millor dit aquesta confesió era i es per a tu, perque t'ho dec a tu perque ara, la persona que em canvia l'ánima quan em mira ets TÚ

Grita

Las calles están desiertas, húmedas y distantes. Camino entre callejones sombríos que me ayudan a esconderme de mis ilusiones frustradas. La hiperactividad emerge de mis silencios, actúa sin que yo le de permiso. Las farolas iluminan rincones escogidos, los cuales me invitan a refugiarme con ellos. Los árboles, ahora oscuros, mueven enérgicamente sus copas, el fuerte viento arrastra las inquietas imágenes que siguen torturándome incesantemente. Me veo reflejada en el fondo de un vaso de cubata ahora ya vacío, como tantos que se filtraron la pasada noche.
Rebusco entre los bolsillos restos de desesperación y al encontrarlos los aspiro hasta que vuelvan a surgir de nuevo. Una mirada superficialmente inocente me dice que se aleja, que encontró otra sonrisa mas larga risueña.
Me encuentro sola, vacía, inundada de nubes que me rodean y salpican, que me atormentan y eliminan.
Todo se acaba, y yo, despierto entre sollozos de un invierno incómodo

me colapsas, me eclipsas,me hipnotizas, me distraes, me haces estar viva,,,Haces que este continuamente sintiendo, pensando en como hacerte reir,en como crear un momento agradable,,,y seguire, seguire sintiendome viva, seguire pensando que estas ahi y que no te vas a marchar.Que siento que en cada gota que cae hay un trocito de ti que me apuñala pero que me hace despertar, que me hace notar la sensacion de saber que mis piernas. mis brazos,is ojos, mis miradas, mis labios,son tuyos, que te pertenecen que un dia te los llevaste y que nose si volveran.
Y si estoy dispuesta a romper a pedradas el hielo que cubre tus silencios,,,,

4 letras que lo significan todo

Se fue como llego, sin llamar a la puerta. Un día se presento frente a mi, sin avisar, y se le ocurrió la magnifica idea de entrar en mi vida. Y así fue, entro sin permiso, por un momento pensé que me había robado las llaves para entrar envuelta en papel de regalo con una tarjeta negra de letras rojas en la que se leyera perfectamente: "Ya he llegado, estoy aquí para cambiar tu vida"".

Y lo hizo, creerme si os digo que lo logró. Fue plenamente satisfactorio, llegue a la conclusión de que era para mi, que llego solo para hacerme feliz con su lluvia, su invierno y todo su frío.
Me congelo de arriba a abajo, toda yo era un trozo de hielo navegando sin rumbo por los mares del circulo polar.
Nunca he llegado a descongelarme del todo, aun esta presente en cada una de mis pasos.
Y parece mentira que lo diga yo, pero me arde por dentro pensar que podríamos haber sido esa tormenta que iba a destruir la soledad, la tristeza, la desesperaición. La que iba a conseguir saciar este asfixiante calor y lograr crear un oasis de frío en medio de toda esta monotonía que esta acabando con todo lo que somos. "Pequeña ingenua", me digo todos los días.

Lo único que me consuela es saber que cada vez que escuches hablar del frío de la lluvia y de las casualidades, te acordaras de mi y de aquel curioso invierno de 2008

massa temps

porte tant de temps sense actualitzar, que no se si demanar perdó o fer la millor actuaització que puc fer,,,

Les persones sempre hem dessitjat viatjar temps enrere, sempre em volgut fabricar la "maquina del temps" per a poder borrar alló que em fet malament i poder refer una situació roïna, de mal gust o simplement evitar dir eixa paraula o eixa frase qeu no voliem dir,,,
Jo en canvi no vull tornar al passat per a des-fer-lo, tot el contrari,,,vull tornar per a poder reviure tots aquells moments feliços que ara només son un débil pero agradable record.
Tots aquells moments que fan que avui siga feliç, eixos moments que tansols el recordar-los fan que es dibuixe un inocent somriure als teus llavis.
Imagina't el moment del teu naixement,,,no pots?,,,ho se,,,es impossible recordarse d'aquell moment, es inútil intentar esdevinar eixe moment.Pero,,,i si pogueres viure eixe moment?el TEU moment. No seria fantastic?,,ho se,,,seri genial,,i aixi amb tots eixos moments agradables que hajes viscut,,,,

Pero no es pot,,,tan sols ens queda,,,imaginar,,,recordar,,,






IMAGINA!

Comence aquesta entrada donant les gracies a les persones que van firmar, gracies gemma, no em fa falta pensar en qui ha firmat el blog, se que tu de segur que hi has firmat.
Tambe gracies a la persona que ha escrit l'ultim comentari, no se qui ets pero gracies.
Mai heu sentit que tens un bonissim sentiment cap algu que no coneixes pero que sense arrivar a estimar-lo sents una sensació de,per dir d'alguna manera, plaer?
Jo despres de llegir l'ultim comentari, que sencillament et dic que m'ha ompli,no se perque no m'ho pregunteu pero aixo de deixar un rastre per a on pisem es la veritat mes gran que existeix!!!
Ultimament estic coneixent a gent bastant interesant, gent que mereix la pena coneixer perque et dones compte de que son bona gent i que ells mereixen ser escoltats.
Hi ha molta gent que per la forma en vestir o per alguna cosa no se li dona eixa sensació de ser estimat, esa sensació que tots volem sentir alguna volta en la vida o simplemente ser eixa sensació al llarg de la nostra existencia.
Perque no hi ha ningu en aquest mon que puga viure sense una mica d'amor, perque finshi toto deixant a part la humanitat,els animals tambe necessiten de els demes per a poder vivir, le splantes esta demostrat que si les parles creixe mes, hi es veritat, necesitem amor perque sencillament som aixó, l'aigua necesita aigua per a fluir, el foc necesita flames per a cremar i nosaltres necesitem amor per a amar.

no oblides

Em pareix que estic deixant el blog masa oblidat, que ja no trobe eixes paraules que temps enrere volien eixir del meu cap viatjant primer desde el meu cerbell pasant pels meus braços i finalment transmetre tot allo que tinguera sentit en un moment determinat de la meua vida i aixi poder ajudar amb les coses que em pasen i que pense a unes altres persones que per desgracia no troben eixe moment d'estabilitat en la seua vida, ja que alguna cosa o algu ha comes l'error de ferir l'ánima d'eixa persona.
Jo ara mateix com podras compendre no se qui esta llegint aquest comentari,,,se que es poca gent perque el llibre de visites quasi sempre esta buit, encara que aixo no m'aturara i continuare escribint encara que siguen les frases me roïnes que una persona pot escriure.
Només et demane persona que llig el emu blog, que encara que no tingues res a dir, que em fiques un comentari possant que l'has llegit,encara que siga nomes per a saber que existeixes, i adonar-me que encara que jo no ho sapiga hi han persones com tu que fan que jo em sentista be perque se que les meues paraules seran escoltades o millor dit llegides.
No se qui ets pero,,,,Gracies

Necesite

Anar de nit a la platja i escoltar el que em vol dir el vent, necesite sentir el que em vol transmitir la sorra i olorar la humitat que despren les oles quan xoquen en les roques.Nomes tinc una vida en aquest cos, perque jo crec en la reencarnació, no se el que sere quan el meu ser es desprenga del cos que ocupe ara, no se si sere un gos,una fulla, una formiga o una freda pedra el que si se es que en aquest cos mai mes vaig a tornar a estar, per aixo necesite vivir la vida amb un lema,amb el lema carpe diem, per a que vull estudiar i tindre una carrera?per a tindre un pis?no es millor treballar comprar-se una furgona i anar-se a viure la vida de rodamon, eixa es la vida que jo necesite, la meua familia espere coses de mi, pero es la meua vida i ara hi ha una lluita entre tindre la vida solucionada o viure la meua vida.Hi han molts pros i molts contras, pero poquet a poquet tinc que anar decidint.Torne a reflexionar sobre la persona que soc , la persona que habita en aquest cos en el meu cos, m'encanta ser com soc, la meua roba, el meu estil, la meua musica, tot.Doneu-vos compte nomes tenim una vida en el cos que tenim ara, aprofiteu-lo, feu-lo servir be, que vos fumarte un peta?,te'l fumes,vols anar en bici?vas en bici, vols dir-li a algu: t'estime?Li dius.Recorda que mai sabras quan sera l'ultima vegada que besaras a algu,que sentiras la sensació d'anar sense sabatilles per damunt de la gespa,que diras unes paraules boniques,que ploraras,que riuras,que sentiras,que experimentaras una nova experiencia.Mai sabras quan sera l'ultima vegada que amaras,l'ultima vegada en dir-li al teu cosi,germa o nebot un t'estime ben gros, aprofita aquesta vida fes el que te done la gana, perque em de patir per les coses de la vida?a tomar pel cul.escolta'm be, t'ho dic a tu, a tu i a totes les persones que estan pasant un mal moment en la via:DISFRUTA, NO PENSIS EN RES, FES EL QUE VULGUIS I SEMPRE SENT TU, ES LA TEUA VIDA,DISFRUTALA NO CAIGUES EN UN POU, PERQUE EIXA NO ES LA SOLUCIO

Que fer, com seguir endavant?

Tots sabem que la vida es un joc, que te caselles, unes son bones i n'hi han d'altres que son roïnes, pero hi ha que jugar al joc de la vida.
Cada dia que pasa sense donar-nos compte juguem, agafem els daus i tirem. Hi han dies en els quals has tret un numero que te porte a una casella fantastica i perfecta i obviament no vols eixir pero cada dia tens que llançar els daus encara que no vulguis.
Que fer si després d'una casella bona te toque una de roïna?
Que fer si en comptes de tindre un dia roïn tens una setmana horrible?
Que fer si eixa setmana es converteix en molts mesos?


Tan sols tens que recordar que no pot eixir res malament, que no pots quedart-te sense forces i no tirar els dau, fes-me cas agafa'ls i tirals eixira una bona casella, no puc quedar-me en eixa casella estancada tinc que tirar el daus,,,i recordar,,,


QUE RES POT EIXIR MALAMENT

Mira'm als uls

Després d'una nit entre carícies, rises i alguna que altra abraçada. Ho sent, m'he d'anar. Volia contar-te que és molt forta això que sent i tu no sents. Se que no tinc cabuda entre les teues dents pero volia dir-te com t'he dit altres vegades que pase el que pase estic aquí. Després de començar el dia entretenint-me amb les teves fotos, em disposo a sortir. Després d'una tarda entre cendres d'uns somnis fets pols, ara si ,m'adone,,, no ets per a mi.
Ademes ara m'han furtat la meua llibertat d'expressió i aixo ha acabat amb mi.
Hi ara pareix que la vida es com un acudit amb dents afilats que de vegades te rius d'ella pero mes tard ella et fot a tu i nomes pots plorar per que un dia volen besar-te em va exampar la madrugada i no vaig poder fer res perque inebitablement jo t'espere i tu m'oblides

Extremoduro a Onda

Esta confirmat Extremoduro actuara en Onda el dia 18.10.2008 en el Recinto Multiusos, amb un preu de 22€

No sera l'ultima

jo pensava que seria l'ultima vegada en ficar una entrada.
Aquest blog el vaig crear per a sincerarme, per a traure les paraules que els meus llabis no tenien el valor a dir pero que els meus dits estaben desitjosos d'escriure.
Finalment vaig començar deixant llibertat als meus dits per a que ficaran tot el que pasava pel meu cap. Fa 15 dies eixa llibertat li la vaig donar las meus llabis i per aixó me qüestione si realment em fa falta aquest blog, segurament si, sempre hi han coses a dir, bones, roïnes, complicades, difils, facils...pero sempre hi ha que parlar, la veritat per davant.


Ara em quede un estiu molt llarg per a reconstruir pensaments, per a endevinar,disfrutar,sentir,viure,creixer i compensar


Fins una altra vegada

Pot ser l'ultima vegada

Per a començar diré que és el final no és un final feliç tan sols és un final però sembla ser que ja no hi ha tornada enrere.Tinc por de voler-te sense voler-lo de trobar-te de cop i volta de no veure't mai més. Escolto la teva veu sempre abans de dormir em fico al llit al costat de tu i encara que no estàs aquí en aquesta foscor la claredat ets tu. Ja se que és el final no haurà segona part. I no se com fer per a esborrar-te

Avui pot ser l'ultima vegada que actualitze en molt de temps.En eixe temps en que no actualitze anire arreplegant les coses que em pasen en estiu.Aquestos dos mesos en els que la gent no em veura sovint es sorprendra perque com moltes i molts sabeu me vaig a fer rastes.
La vida te etapes i a mi me pareix que una etapa de la meua vida ja ha acabat i que comença una altra, pot ser millor o pijor pero se que he donat un pas endavant.
No res ja ens veurem de festa, Juliol mes sabatic, en juliol tot ocupat, Sant Joan no ha estat malament pero es prodrie millorar sobretot pels malfainers que furten!!
Fins un altre moment

-OBLIDA,OBLIDA, OBLIDA
-I si no vull, i si tan sols el record em fa feliç?


Ets droga que em fa inmune al dolor

No sere marioneta d'una esperança

Quantes parets faran falta?

No estic enfadada no pamsis aixó, el que em vas dir em va agradar moltisim. M'entre estinc escribint aquestes frases me'n recordo de tot el que va passar, vas arrivar de mala llet i te'n vas anar amb una sorisa als llabis i aixó m'encanta. Com pense que et va agradar la sorpresa, o aixó es el que em deien els teus ulls, m'equiboque?I pensar que quasi t'ho perds, m'agafe algo si no vens.

Patisc per tu, perque vols a una xica que no et mereix i no es que com jo t'estime les demes xiques son pitjors que jp, sino perque tu mateix m'ho vas dir, t'en recordes?Em vas dir que no mereix la pena, no mereix que tots el dissabtes vages a buscarla per a que quan la trobes ni te salude. Fes-me un favor, agarra paper i boli i fes dues columnes, una te que posar: "coses bones", i l'altra "coses roïnes" sobre ella. Si trobes mes coses bones que roïnes, endavant ves a per ella pero si trobes mes coses roïnes que bones, M'ereix la pena?

Millor fes una altra cosa en comptes de fer el llistat amb ella fes-ho amb mi, ja saps coses bones(encara que comparant el que jo t'estime amb lo de la paret es que da com una merda, enmcara me queden mes coses per demostrar-te) i les coses roïnes, i segons el resultat fes el que vulgis pero pensa-t'ho be.

No vull que em demanes perdó, es normal que no m'estimes, pero crec que mai es tanca una porta sense obrir una inestra, es te que lluitar per lo que algu desitja, tinc que demostrarte moltisimes coses mes, tinc més sorpreses preparades per a tu!

Necesite un favor:

Demanam que t'espera per favor, demanameu que ho fare


Una ultima cosa que dir:


QUANTES PARETS FARAN FALTA PER CAMBIAR AQUESTA SITUACIÓ?

Farta

Farta, estic farta, farta del temps, de les oportunitats malgastades, de les nits de cohibició, de fer res i de fer tot, de contar dies, de dir en dilluns que quede poc per al cap de setmana, de que si te tinc que vore te que ser perque altra gent t'ha cridat i has quedat amb nosaltres o a vegades ni aixo.
Porte tres setmanes contant, este cap de setman fara un més d'un mes( més o menys)que se que t'estime, i este cap de setmaa fara tres setmanes que estic intentant dir-t'ho, pero per circunstancies no puc, i sempre es perque no te veig.
Ara mateix tinc la necesita d'escriure el teu nom aci, i llevarme de damunt este pes que porte a l'esquena, pero tinc o encara me queda un poca força de voluntat i no ho fare, m'esperare fins al moment precís, fins eixe moment, eixe moment que te que arribar ja, que esta prop, que sera molt especial, que sera nostre encara que no isca be, pero tansols el viurem tu i jo, ja voras ho se, se que t'agradara,,,,

Entreu en
http://www.badoo.es

i fique dalt de tot, (en "buscar a gente") guerrero_5_yo@hotmail.com i ahi encontrareu les fotos del cumple de ana, no estan totes ja ficare mes


un beset, fins despres!!