no oblides

Em pareix que estic deixant el blog masa oblidat, que ja no trobe eixes paraules que temps enrere volien eixir del meu cap viatjant primer desde el meu cerbell pasant pels meus braços i finalment transmetre tot allo que tinguera sentit en un moment determinat de la meua vida i aixi poder ajudar amb les coses que em pasen i que pense a unes altres persones que per desgracia no troben eixe moment d'estabilitat en la seua vida, ja que alguna cosa o algu ha comes l'error de ferir l'ánima d'eixa persona.
Jo ara mateix com podras compendre no se qui esta llegint aquest comentari,,,se que es poca gent perque el llibre de visites quasi sempre esta buit, encara que aixo no m'aturara i continuare escribint encara que siguen les frases me roïnes que una persona pot escriure.
Només et demane persona que llig el emu blog, que encara que no tingues res a dir, que em fiques un comentari possant que l'has llegit,encara que siga nomes per a saber que existeixes, i adonar-me que encara que jo no ho sapiga hi han persones com tu que fan que jo em sentista be perque se que les meues paraules seran escoltades o millor dit llegides.
No se qui ets pero,,,,Gracies

Necesite

Anar de nit a la platja i escoltar el que em vol dir el vent, necesite sentir el que em vol transmitir la sorra i olorar la humitat que despren les oles quan xoquen en les roques.Nomes tinc una vida en aquest cos, perque jo crec en la reencarnació, no se el que sere quan el meu ser es desprenga del cos que ocupe ara, no se si sere un gos,una fulla, una formiga o una freda pedra el que si se es que en aquest cos mai mes vaig a tornar a estar, per aixo necesite vivir la vida amb un lema,amb el lema carpe diem, per a que vull estudiar i tindre una carrera?per a tindre un pis?no es millor treballar comprar-se una furgona i anar-se a viure la vida de rodamon, eixa es la vida que jo necesite, la meua familia espere coses de mi, pero es la meua vida i ara hi ha una lluita entre tindre la vida solucionada o viure la meua vida.Hi han molts pros i molts contras, pero poquet a poquet tinc que anar decidint.Torne a reflexionar sobre la persona que soc , la persona que habita en aquest cos en el meu cos, m'encanta ser com soc, la meua roba, el meu estil, la meua musica, tot.Doneu-vos compte nomes tenim una vida en el cos que tenim ara, aprofiteu-lo, feu-lo servir be, que vos fumarte un peta?,te'l fumes,vols anar en bici?vas en bici, vols dir-li a algu: t'estime?Li dius.Recorda que mai sabras quan sera l'ultima vegada que besaras a algu,que sentiras la sensació d'anar sense sabatilles per damunt de la gespa,que diras unes paraules boniques,que ploraras,que riuras,que sentiras,que experimentaras una nova experiencia.Mai sabras quan sera l'ultima vegada que amaras,l'ultima vegada en dir-li al teu cosi,germa o nebot un t'estime ben gros, aprofita aquesta vida fes el que te done la gana, perque em de patir per les coses de la vida?a tomar pel cul.escolta'm be, t'ho dic a tu, a tu i a totes les persones que estan pasant un mal moment en la via:DISFRUTA, NO PENSIS EN RES, FES EL QUE VULGUIS I SEMPRE SENT TU, ES LA TEUA VIDA,DISFRUTALA NO CAIGUES EN UN POU, PERQUE EIXA NO ES LA SOLUCIO